La majoria dels artistes perden temps en xarxes que no serveixen per als seus objectius professionals, i descuiden les que sí que hi podrien contribuir. Fer-ho al revés no és una qüestió de talent digital: és entendre per a qui fas cada plataforma.
Un artista gestiona dues audiències molt diferents: el públic (qui compra entrades, segueix l’obra, comparteix la música) i els professionals del sector (programadors, directors, productors, periodistes). Cada plataforma serveix principalment a una d’elles.
Les plataformes i per a qui serveixen realment
Instagram — per al públic i per a la comunitat artística
La plataforma de referència per a artistes visuals, músics i companyies escèniques. Útil per construir audiència, mantenir relació amb el públic existent i ser visible dins de la comunitat del sector. Els programadors i periodistes l’usen per fer-se una impressió informal, no per prendre decisions.
Per a artistes: publicació regular (1-3 vegades per setmana), estètica coherent amb la identitat visual, stories per a la quotidianitat, reels per a ampliar abast. Evitar barrejar el compte professional amb contingut personal que no tingui relació amb el treball.
LinkedIn — per als professionals del sector
Infrautilitzat pels artistes, però és on estan els programadors, productors, directors de festivals, agents i representants. No funciona com Instagram (no es busca contingut d’entreteniment): és una xarxa de referència professional on el teu perfil apareix quan algú busca el teu nom o perfil.
Per a artistes: perfil complet amb historial professional, foto professional, bio en primera persona (aquí sí, a diferència de l’EPK), actualitzacions puntuals quan hi ha notícies rellevants (estrena, premi, nova col·laboració). No cal publicar cada dia.
YouTube / Vimeo — per al material permanent
No és una xarxa social en el sentit clàssic, però és on ha d’estar el material audiovisual de referència: el showreel, els vídeos de concerts o actuacions, el making-of. YouTube és indexat per Google. Vimeo té millor qualitat i és més habitual en circuits professionals de cinema i dansa. Els dos complementen l’EPK com a lloc on hostatjar vídeos que es poden embedar.
TikTok — per a músics i artistes amb contingut educatiu o de procés
Interessant per a artistes que volen créixer en audiència jove i que poden generar contingut regular sobre el procés creatiu, l’aprenentatge d’un instrument, el behind the scenes d’un espectacle. Requereix consistència i energia per a la producció. Si no tens temps o predisposició, no val la pena: un TikTok abandonat és pitjor que no tenir-ne cap.
El que no s’ha de fer en cap xarxa professional
Barrejar el compte professional amb opinions polítiques o contingut personal que no té relació amb el treball. No perquè les opinions no siguin legítimes, sinó perquè el compte professional és una eina de treball que veu tothom que et contracta o et considera contractar. Un programador de festival que discrepa políticament pot deixar de considerar-te per una raó que res té a veure amb el teu art.
La solució no és autocensurar-se: és tenir comptes separats. El personal per a les opinions i la vida privada, el professional exclusivament per al treball artístic.
Publicar irregularment i en ràfegues: tres posts en una setmana i dos mesos de silenci genera desconfiança. Un post a la setmana, regularment, val molt més.
Seguir totes les plataformes alhora: dos comptes ben mantinguts superen en valor sis comptes abandonats. Tria les plataformes que realment pots sostenir i abandona la resta.
La freqüència realista per a artistes
No cal publicar cada dia. Cal publicar amb regularitat:
- Instagram: 1-3 vegades per setmana és suficient per mantenir visibilitat
- LinkedIn: 1-2 actualitzacions al mes quan hi ha notícies rellevants
- YouTube/Vimeo: quan hi ha material nou (no cal una cadència fixa)
- TikTok: si hi ets, 3-5 vegades per setmana com a mínim per a que l’algoritme t’ajudi
La consistència importa més que el volum. Tres mesos publicant un cop per setmana és més efectiu que tres setmanes publicant cada dia i dos mesos de silenci.
Xarxes socials i press kit: la relació correcta
Les xarxes socials no substitueixen el press kit digital. Serveixen per a coses diferents:
Les xarxes construeixen audiència i relació en el temps. El press kit respon preguntes concretes quan algú ha de prendre una decisió. Un programador que et troba a Instagram voldrà el press kit per decidir. Un periodista que rep la teva nota de premsa buscarà el press kit per als materials. Les xarxes socials fan que apareixis; el press kit fa que et contractin.
Per entendre com el press kit digital encaixa amb la resta de la teva presència en línia, llegeix Que és un EPK i per a que el necessites.
Si vols que t’ajudem a construir una estratègia digital coherent per al teu projecte artístic, explica’ns el cas.