El rider adaptat: per formació i per tipus d'espai

Afinació del piano: el punt crític. Especifica sempre: afinació 2 hores abans del concert (no el dia anterior), preferència de model (Steinway D de concert, o Yamaha CFIII com a alternativa), temperatura de la sala entre 18 i 22°C i humitat relativa entre 45 i 60%. Un piano desafinat en un concert de cambra és un desastre que no té solució sobre l’escenari.

Amplificació mínima o nul·la. En sales fins a 300 persones, especifica explícitament si toques sense PA. Si en sales majors necessites reforç, especifica: reforç molt suau i natural, zero compressió en cordes, sistema de so de qualitat simfònica. Els monitors poden ser distorsionadors per a músics acostumats a escoltar-se directament: indica si els vols o no.

Disposició d’escenari per a l’equilibri sonor. Un quartet de corda en semicercle amb els violins a l’esquerra de l’audiència no és capritx: és acústica. Inclou sempre un stage plot clar amb la disposició exacta. Indica si hi ha cadires específiques necessàries (sense braços, alçada regulable per al violoncel·lista).

Piano acústic preferit, mai digital sense avisar. Especifica: piano de cua preferit, piano vertical acceptable en directe de bar o sala petita, teclat electrònic NOMÉS si és acordat prèviament i el model és professional (Nord Stage, Yamaha CP). Un teclat de casa no és acceptable.

Monitors per a la improvisació. A diferència de la clàssica, el jazz necessita que tots s’escoltin en temps real. Un wedge per músic com a mínim, amb mescles independents si la sala ho permet. El contrabaixista necessita sentir el bateria; el saxofonista necessita sentir-se a si mateix.

Contrabàs: DI o micròfon. Especifica el teu sistema preferit. Si portes el teu propi captador (Realist, K&K), indica-ho. Si no, demana un micròfon de qualitat (AKG C414, Neumann U87) apuntat a les f-holes, no al pont.

Cadena vocal per sobre de tot. Especifica el micròfon (Shure SM58 com a mínim, Sennheiser e945 o Neumann KMS 105 si es possible), el preamplificador i que no vols compressió excessiva. Una veu humana amb compressió agressiva perd tota la seva dinàmica.

Loop station o pedals: alimentació i DI. Si uses loop station (Boss RC, Ableton Live, Boomerang), especifica: alimentació de 9V estabilitzada (no bateries), DI activa, zero latència acceptable, canal separat per als efectes de retorn. Un loop station amb latència fa impossible sincronitzar.

Un monitor davant, no al costat. Un sol wedge directament al davant, a 1,5 metres. Res de monitors laterals que generin feedback. Mescla: veu + guitarra al 50/50, res més.

Backline amb alternatives. Per a cada amplificador, especifica primera opció i dues alternatives acceptables. Format: “Guitarra: Fender Twin Reverb / Marshall JCM800 / qualsevol combo valve 40W mínim.” Si portes el teu propi ampli, marca’l com a [PROPI — NO SUBSTITUÏBLE].

Input list completa i clara. Una taula: número de canal, instrument/font, connector (XLR/Jack/DI), observacions. 16-32 canals habitualment. Inclou tots els canals del bateria per separat (bombo, caixa, hihat, rack, floor, overheads x2, room si és possible).

Mescles de monitor individuals. Un aux de monitor per músic com a mínim. Especifica qui vol qué: el cantant vol veu + guitarra; el bateria vol tot amb el bombo alt; el baixista vol baix + bombo. En sales grans, pregunta si hi ha enginyer de monitors dedicat.

Consola digital obligatòria. Especifica: consola digital (Yamaha QL5, Allen & Heath dLive, Digico SD). NO consoles analògiques si uses processament intern. La latència d’una cadena analògica pot desincronitzar l’àudio del teu sistema intern.

Alimentació neta i dedicada. Especifica: circuit elèctric dedicat de 16A (no compartit amb sistemes d’il·luminació), preferiblement amb SAI o condicionador de potència. El soroll elèctric en un sistema d’electrònica és audible i pot danyar l’equip.

DIs actives i cables teus. Porta sempre les teves pròpies DI actives (Radial J48, BSS AR133). Especifica el tipus de cable de cada sortida. No assumeixis que la sala té els cables correctes. Una hora de soundcheck és el mínim acceptable; demana dues.

Monitor: full-range, sense subgraves en el retorn. El sistema de monitors per a electrònica ha de reproduir totes les freqüències de forma lineal. Un wedge convencional tallat a baix és inacceptable si treballes amb baixes freqüències com a element musical central. Pregunta sempre per les especificacions del sistema de monitors.

Llista de cues i sistema de comunicació. Si hi ha música en directe + pistes de playback + efectes, especifica qui fa les cues i com (timecode, MIDI, comunicació oral amb tècnic). El rider ha d’incloure el guió tècnic de l’espectacle, no només l’equip.

Dos sistemes de monitors independents. Si hi ha músics en directe i ballarins/acròbates, cada grup necessita el seu sistema de retorn. Els ballarins necessiten sentir el tempo; els músics necessiten escoltar-se entre si. Sistemes compartits creen confusió.

Espai d’escenari clarament definit. L’stage plot ha de mostrar la zona dels músics I la zona de moviment. Un acròbata i un contrabaix compartint l’escenari sense planificació és un accident esperant passar.