Les residències artístiques existeixen en totes les disciplines i en tots els formats: des d’una setmana en un mas rural sense internet fins a sis mesos en un centre d’art internacional amb estipendi i producció pagada. El que totes comparteixen és la mateixa proposta: temps i espai per crear, fora de les obligacions quotidianes.
Per a molts artistes, una bona residència és més transformadora que qualsevol subvenció. No té el pes administratiu d’una beca, no exigeix producte acabat en terminis rígids, i posa l’artista en contacte amb contextos i persones que sovint obren portes imprevistes.
Però les residències competides —especialment les internacionals— reben centenars de candidatures. El teu dossier ha de ser específic, pertinent i ben argumentat.
Tipus de residències
Entendre quin tipus de residència vols (i per a qué) és el primer pas per triar bé on postular.
Per objectiu:
- Creació: temps i espai per desenvolupar un projecte nou. No cal lliurar res durant l’estada, però normalment s’espera un resultat posterior (estrena, publicació, exposició).
- Recerca: explorar un tema, una tècnica o un context. Sovint es vincula a residències en centres universitaris o museus.
- Producció: la residència finança i facilita la producció d’una obra concreta. Sovint inclou accés a estudi de gravació, taller, laboratori, o escenari.
- Residència en sala o teatre: un programador et convida a crear un espectacle que el seu espai co-produirà o estrenarà. Una de les formes més directes de vinculació amb el circuit professional.
Per format:
- Aïllada: l’artista treballa sol en un entorn de recollida (camps, muntanya, cases d’artista). Idèal per concentrar-se.
- Col·lectiva: un grup d’artistes comparteix espai i, sovint, procés. Genera col·laboració i contaminació creativa.
- Internacional d’intercanvi: un artista va a un altre país mentre un artista d’aquell país ve al seu. Programes com els de l’AICE, l’Institut Ramon Llull o plataformes europees com Res Artis funcionen sovint en aquesta lògica.
On trobar convocatòries
| Recurs | Tipus |
|---|---|
| Res Artis | Directori mundial de residències, convocatòries obertes |
| TransArtists | Base de dades internacional de residències |
| Institut Ramon Llull | Residències internacionals per a artistes catalans |
| ICEC — Programa de mobilitat | Suport a mobilitat internacional per a artistes catalans |
| Idensitat | Residències d’art i context a Catalunya |
| Arts Santa Mònica | Residències d’investigació a Barcelona |
| ACVic Centre d’Arts Contemporànies | Residències de creació a Vic |
Moltes residències privades i internacionals no fan difusió pública activa: les trobaràs a través d’altres artistes, de xarxes com Res Artis, o de les agendes de centres d’art que segueixes.
El dossier per a una residència
A diferència d’un press kit o un dossier de beca, el dossier per a una residència ha de respondre una pregunta molt concreta: per qué necessites aquest temps i aquest lloc per fer allò que vols fer?
Carta de motivació específica. No una carta genèrica: una carta que demostra que coneixes la residència, el seu context i per qué és rellevant per al teu projecte concret. Investigadors de residència llegim milers de cartes que podrien servir per a qualsevol convocatòria. La que parla de nosaltres, de la nostra col·lecció, del barri on som o dels artistes que han passat per aquí —és la que es queda.
Descripció del projecte de residència. Qué vols fer durant l’estada, concretament. No qué vols arribar a ser ni quin és el teu treball en general. “Durant la residència vull explorar la relació entre el silenci i la percussió mínima a través d’assajos diaris sense partitura, amb l’objectiu de generar material per a una peça de 40 minuts que s’estrenarà el 2027” és un projecte de residència. “Vull créixer com a artista i explorar nous horitzons” no ho és.
Mostra de treball rellevant. Selecciona, no llistes tot el que has fet. Tres o quatre peces o documents que il·lustrin d’on vens i on ets ara. La mostra ha de ser coherent amb el projecte que proposes: si demanes una residència de creació sonora, no incloguis prioritàriament la teva trajectòria com a músic de sala.
CV artístic breu i pertinent. Fil·trat al que és rellevant per a aquella residència. Dues pàgines màxim. Formacions, projectes destacats, publicacions, residències prèvies si n’hi ha.
Pla de treball. Algunes residències demanen un calendari setmanal aproximat. Mostrar que tens pensada l’organització del temps transmet serietat. No cal que sigui exacte —és un pla, no un contracte.
Qué esperar d’una residència
Cada residència és diferent, però alguns punts s’apliquen gairebé sempre:
Sobre la producció: No totes les residències et garanteixen que sortiràs amb una obra acabada. Moltes estan dissenyades per a la recerca i l’experimentació, i el resultat pot ser un procés documentat, materials en brut, o una pregunta millor formulada. Arriba sense l’expectativa d’un producte finalitzat.
Sobre la comunitat: Si la residència és col·lectiva, els altres artistes presents sovint aporten tant com el programa formal. Reserva temps per parlar, compartir processos i col·laborar informalment.
Sobre la visibilitat: Algunes residències inclouen una mostra pública al final de l’estada. És una oportunitat per presentar el treball en procés, no per estrenar l’obra definitiva. Afronteu-ho com una presentació de procés, no com una estrena.
Sobre la documentació: Documenta l’estada per a tu: diaris, notes de procés, fotografies. Quan acabis, tindràs material per a noves candidatures i per a comunicació pròpia. Una residència ben documentada construeix el teu arxiu professional.
Si és la teva primera residència
Si mai has fet cap residència, comença per convocatòries locals o regionals amb menys competència internacional. Acumula experiència documentada —una residència ben aprofitada obre portes a la següent. I busca mentoria: artistes que ja han passat per residències similars t’evitaran errors i t’orientaran sobre com presentar-te.
A Ressona treballem amb artistes que volen construir una presència professional sòlida: arxiu de treball, materials de presentació, estratègia de comunicació. Si vols que t’ajudem a preparar el teu dossier de residència o a construir la narrativa del teu projecte, explica’ns on vols arribar.