El copyright no cal registrar-lo. En el sistema europeu d’autoria, el dret sobre una obra neix en el moment de la seva creació — no quan la registres, no quan la publiques. Però “tenir el copyright” i “poder demostrar que tens el copyright” davant d’un conflicte legal no és el mateix. El registre no crea el dret; crea l’evidència.

La Directiva 2001/29/CE del Parlament Europeu i del Consell i el Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril (Llei de Propietat Intel·lectual, LPI) estableixen que qualsevol obra original — literària, musical, plàstica, dramàtica, audiovisual — està protegida des del moment de la seva creació sense necessitat de cap tràmit ni pagament. L’article 10 de la LPI defineix les obres protegides; l’article 14 estableix els drets morals (irrenunciables i inalienables); els articles 17-23 regulen els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública, transformació).

La protecció dura tota la vida de l’autor més 70 anys (en territori europeu). Passats els 70 anys post mortem, l’obra passa al domini públic.

Qui no necessita registrar res per tenir el copyright? Tothom. El problema és demostrar l’autoria si algú la qüestiona.

El Registro de la Propiedad Intelectual

L’Oficina de Depòsit Legal i Registre de la Propietat Intel·lectual (gestionada a Espanya a través de les comunitats autònomes) permet registrar obres i fer constar públicament la data de creació i l’autoria.

A Catalunya, el registre es fa a través del Departament de Cultura de la Generalitat.

El registre és voluntari però té utilitat pràctica: en un conflicte judicial, una inscripció registral és una prova de data i autoria molt difícil d’impugnar.

Limitació important: el registre és manual i comporta tràmits. Per a una obra individual important, val la pena. Per a la producció contínua d’un músic, fotògraf o il·lustrador, registrar cada obra individualment no és operatiu.

SafeCreative: registre digital automàtic

SafeCreative és un registre privat de propietat intel·lectual fundat a Espanya que permet registrar obres digitalment de manera ràpida i assequible. Genera un certificat amb timestamp criptogràfic i hash de l’arxiu que demostra que en una data determinada existia l’obra en aquell format.

No té el mateix valor legal que el Registro de la Propiedad Intel·lectual oficial, però és una evidència digital sòlida per a conflictes extrajudicials i per a negociacions amb editors, galeries o plataformes. Molts fotògrafs, músics i il·lustradors el usen per a la seva producció regular.

La SGAE i les entitats de gestió

Per a músics i compositors, inscriure les obres a la SGAE (o a entitats com DAMA per a obres audiovisuals) és fonamental per a la recaptació de drets. No és exactament un registre de propietat intel·lectual — és un mecanisme de gestió col·lectiva dels drets — però té un efecte pràctic similar: les obres inscrites a la SGAE consten en un registre públic amb data i autoria.

Equivalent per a fotògrafs: Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos (VEGAP).

Per a autors de llibres: CEDRO.

Inscriure les obres a l’entitat corresponent genera drets de remuneració per comunicació pública, còpia privada i altres usos. És gratuït per als autors i complementari al registre.

Timestamps digitals: el mètode DIY

Si no vols pagar ni tramitar res, existeix un mètode informal però efectiu per a crear evidència de data i autoria:

  1. Crea un hash SHA-256 de l’arxiu de l’obra (qualsevol eina en línia o de terminal ho fa).
  2. Publica el hash en un canal públic amb data inalterada: Twitter/X, una blockchain pública (com Ethereum, que registra timestamps immutables), o fins i tot un correu electrònic enviat a tu mateix o a un tercer de confiança.

El hash és la “empremta digital” de l’arxiu: qualsevol modificació posterior canvia el hash. Si el teu hash correspon a la teva obra i hi ha evidència pública que vas publicar aquell hash en una data determinada, tens una prova robusta que en aquella data existia aquella obra.

Les NFTs com a certificat de propietat

Les NFTs (Non-Fungible Tokens) s’han presentat com un sistema de certificació de la propietat d’obres digitals. La realitat és més matisada: una NFT certifica la propietat del token, no del copyright de l’obra. Pot ser una prova de data i autoria, però no substitueix el copyright ni el registre formal. El mercat de NFTs ha perdut molt valor respecte al boom de 2021-22, però la infraestructura de blockchain continua sent vàlida com a timestamp.

Quan és imprescindible registrar formalment

Tres situacions en les quals el registre formal al Registro de la Propiedad Intel·lectual o a SafeCreative val la pena:

  1. Obres que van a exposar-se públicament i de les quals esperes ingressos econòmics significatius: discos, exposicions importants, publicacions.
  2. Obres que passes a tercers per a edició, distribució o producció: el registre previ et protegeix en cas de conflicte sobre l’autoria.
  3. Col·laboracions on hi ha ambigu¨itat sobre l’autoria: quan dues persones creen juntes una obra i el repartiment de drets no s’ha pactat per escrit, el registre pot ser l’única evidència de la contribució de cadascú.

Vegeu també:

Ressona acompanya artistes a construir una presència digital professional que comunica autoria i professionalitat des del primer contacte. Parla amb nosaltres.