Tens cinc mil seguidors a Instagram. Publiques tres cops per setmana. Les teves stories arriben a molta gent. I quan algú et pregunta per la teva web, dius: “Tinc Instagram.”
Això és un problema. No perquè Instagram sigui dolent, sinó perquè confons un canal de distribució amb una propietat.
Instagram no és teu
Quan publiques a Instagram, el contingut passa a formar part d’una plataforma que pertany a Meta. Tu no controles:
- Quin percentatge de seguidors veu cada publicació
- Si el compte es pot suspendre per error o per un canvi d’algorisme
- Si la plataforma decideix reduir l’abast orgànic (ho ha fet diverses vegades)
- Si demà canvien les condicions d’ús i el teu contingut passa a tenir altres restriccions
El 2022, un error tècnic de Meta va deixar milions de comptes empresarials inaccessibles durant hores. El 2021, la caiguda de Facebook i Instagram va durar sis hores. El 2019, Instagram va canviar l’algorisme i molts artistes van perdre entre el 30 i el 60% del seu abast orgànic de cop.
Cap d’aquests problemes va afectar mai una web pròpia.
El problema de la cerca
Quan un programador, un director de càsting o un periodista vol contractar-te o entrevistar-te, la primera cosa que fa és cercar el teu nom a Google.
Què troben?
Si la teva única presència digital és Instagram, Google pot mostrar el teu perfil… o no. Depèn de si el teu nom és únic, de la configuració de privacitat del compte, de si tens el perfil professional activat. I en qualsevol cas, el que troben és el teu feed: publicacions pensades per als teus seguidors, no per als professionals que volen contractar-te.
Una web pròpia és diferent. Apareix indexada a Google amb el teu nom, mostra exactament el que vols mostrar, i té un URL que pots compartir en qualsevol context professional sense que la persona hagi d’obrir cap app ni tenir compte a cap xarxa.
El que no pots fer a Instagram
Instagram és excel·lent per a moltes coses. Però hi ha coses que no pot fer:
No pot tenir un press kit. Un periodista que et vol entrevistar necessita una biografia en dos formats, fotografies en alta resolució amb llicència d’ús, vídeos en streaming i un contacte directe. Tot això en una URL que pugui compartir. Instagram no és això.
No pot tenir un historial professional estructurat. El feed d’Instagram és cronològic i efímer. El que vas fer fa tres anys és gairebé impossible de trobar. Una web pot tenir una pàgina de trajectòria ordenada, clara i permanent.
No pot ser independent del dispositiu de la persona. Molts professionals majors de 45 anys no obren Instagram per buscar artistes. Busquen a Google, obren el navegador, visiten webs. Si no tens web, no existeixes per a ells.
No pot tenir un formulari de contacte professional. “Escriu-me per DM” no és equivalent a un email directe amb assumpte, cos i fil de conversació. El contacte professional necessita canals professionals.
Instagram com a canal, no com a casa
La relació correcta entre Instagram i la teva web és aquesta: Instagram porta gent a la teva web, no al revés.
Instagram és excel·lent per generar descoberta: gent nova que et troba a través d’un hashtag, d’una recomanació, d’un Reel. Però un cop et descobreixen, on van? Si no tens web, es queden a Instagram. Veuen el teu feed, potser et segueixen, potser no. I si volen contractar-te, busquen el teu email i no el troben perquè Instagram no permet emails clicables a les publicacions.
Si tens web, la lògica canvia: Instagram genera descoberta → el bio d’Instagram té l’enllaç a la web → la web té el teu press kit, el teu historial, les teves dates i el teu contacte. El professional que et vol contactar ho pot fer en dos clics.
El risc de la plataforma única
Imagina que un dia Instagram bloqueja el teu compte per un error de moderació automàtica. Passa. Passa molt més del que sembla. El procés de recuperació pot trigar dies o setmanes, i durant tot aquest temps no existeixes digitalment.
Si tens web pròpia, segueixes existint. Tens el teu URL, tens el teu contingut, tens el teu contacte. L’incident a Instagram és una molèstia, no una catàstrofe professional.
Quan és el moment de tenir web?
La pregunta no és “quan seré prou gran per tenir web”. La pregunta és: ja estàs cobrant per la teva feina artística?
Si la resposta és sí, necessites web ara. No quan tinguis temps, no quan acabis el proper projecte. Ara.
Una web professional no necessita ser complexa. Necessita tres coses: qui ets, on et poden veure i com et poden contactar. Amb això és suficient per existir professionalment al món digital.
Si vols que et construïm una web pròpia o que avaluem el que ja tens, explica’ns el teu projecte.