Un redactor d’un mitjà cultural rep de mitjana entre vint i cinquanta missatges al dia d’artistes que volen aparèixer. Descarta la majoria en deu segons. L’error que descarta més ràpid: rebre el document equivocat.
Confondre una nota de premsa amb un EPK —o enviar els dos alhora sense explicar per a què serveix cadascun— és el senyal més clar que l’artista no entén com funciona la comunicació professional. I un redactor que ho detecta, passa al següent.
Dos documents, dues funcions
Nota de premsa
La notícia d’avui. Un text breu (300-500 paraules) que explica una sola cosa: una estrena, un premi, una col·laboració, una data important. Té angle periodístic: respon a qui, què, quan, on i per què ara.
S’envia quan tens una novetat concreta. Quan no en tens, no s’envia.
EPK (press kit digital)
El teu portafoli de sempre. Una pàgina web —o document web— amb tota la informació professional: bio, fotos en alta, vídeos, contacte. No és una notícia: és qui ets.
No s’envia de forma proactiva. S’adjunta o s’enllaça com a complement d’una nota de premsa, o es facilita quan algú el demana.
La confusió més habitual
L’artista estrena un disc. Escriu un email al redactor explicant la seva trajectòria des del 2015, puja tres adjunts i acaba dient “us faig arribar el material per si voleu fer-ne ressò”.
Problemes:
- El redactor no sap quin és l’angle periodístic (la notícia és l’estrena del disc, però no apareix fins al final)
- El mail és massa llarg per ser una nota de premsa i massa desordenat per ser un EPK útil
- Els adjunts pesen massa i potser no els obre ningú
Com enviar-ho correctament
El redactor que vol saber més entra a l’EPK. El que no, ha llegit la notícia igualment i pot decidir.
Si vols saber més sobre l’EPK, llegeix Que és un EPK i per a que el necessites.
Si vols que et construïm l’EPK o t’ajudem a redactar notes de premsa efectives, explica’ns el teu projecte.