Una nota de premsa no és un correu llarg. No és un resum del teu projecte artístic. No és la teva biografia amb una data afegida al final. És un document d’una pàgina que respon cinc preguntes en ordre i que un periodista pot publicar amb mínimes modificacions.
Si no l’has escrita mai, és normal que sembli complicada. No ho és. Té una estructura molt concreta que funciona perquè els periodistes la reconeixen i la poden processar ràpid. Aprendre-la és aprendre a parlar el seu idioma.
Si vols entendre primer per què la nota de premsa és diferent de l’EPK i quan s’envia cada document, llegeix primer Nota de premsa vs. EPK: quina diferència hi ha?.
Les cinc preguntes que ha de respondre
Una nota de premsa ben escrita respon exactament cinc preguntes. Totes cinc. En aquest ordre.
Qui. L’artista o projecte, en una frase. No la biografia completa: el nom i el que és essencial per contextualitzar la notícia. «La pianista barcelonina Marta Solà», «El quartet de jazz Tres Quarts», «L’actriu Laia Font, guanyadora del Premi Butaca 2024».
Què. L’esdeveniment concret: una estrena, un concert, la publicació d’un disc, una col·laboració. Una cosa sola. Si tens tres notícies, escriu tres notes de premsa separades.
Quan i on. Data, hora i lloc. Precisió absoluta. Si és un cicle de dates, indica-les totes o especifica la primera i indica que n’hi ha més.
Per què és notícia. L’angle periodístic. Per quin motiu això és rellevant ara. Primera estrena absoluta, retorn a Barcelona després de cinc anys de gira, col·laboració inèdita entre dos artistes de disciplines molt diferents. Sense angle, no és notícia: és propaganda.
Com accedir. Entrades, on es compren, preu. Procediment per sol·licitar acreditació de premsa. Contacte per a més informació.
La primera frase és tot
L’angle periodístic ha d’estar a la primera oració. No a la tercera. No al segon paràgraf «per donar context». A la primera frase.
Un periodista llegeix la primera frase i decideix si continua. Si no troba la notícia allà, para.
Primers frases que no funcionen:
- «Estic molt content d’anunciar que…» (primera persona, no és notícia)
- «Després de molts anys de trajectòria artística, el grup X presenta…» (comença pel context, no per la notícia)
- «El proper 18 de setembre tindrà lloc a la Sala Apolo de Barcelona un concert de…» (la data no és l’angle, és la logística)
Primers frases que funcionen:
- «La companyia de dansa contemporània Arrel estrena el 18 de setembre a l’Apolo la seva primera peça amb música en directe, fruit de tres anys de recerca sobre moviment i so.»
- «El saxofonista gironí Marc Puig publica el seu primer disc en solitari amb la participació de cinc músics de jazz europeus que mai han gravat junts.»
- «L’actriu Laia Font torna a Barcelona amb l’obra que va omplir el Teatre Nacional de Catalunya la temporada passada per fer tres úniques funcions al Teatre Romea.»
La diferència: les bones frases diuen qui, què i per què importa, tot en una.
El titular: una frase, no un títol de cartell
El titular d’una nota de premsa no és el nom del teu concert ni el títol del disc. Ha de ser una frase informativa.
Titular de cartell (no serveix per a premsa): «MARC PUIG — DEBUT — TARDOR 2026»
Titular periodístic (serveix): «El saxofonista Marc Puig publica el seu primer disc en solitari amb cinc músics europeus»
La prova: pots publicar el titular periodístic directament en un diari. El de cartell, no.
Longitud i format
Una pàgina. 300-400 paraules de text. Ni una més.
Si necessites tres pàgines per explicar la teva estrena, el problema no és la nota de premsa: és que no saps quin és l’angle. Escurça fins que quedi l’essencial.
Format recomanat: Times New Roman o Arial cos 12, interlineat 1,5, marge esquerre justificat. Indica al principi la data de publicació prevista: «Per a publicació immediata» o «Embargada fins al [data]».
El peu de foto
Si adjuntes fotos a la nota de premsa —i hauries de fer-ho— cada imatge ha d’anar acompanyada d’un peu que inclogui:
- Descripció breu de la imatge
- Crèdit del fotògraf: «Foto: [nom del fotògraf]»
- Indicació d’ús: «Ús editorial lliure per a cobertura d’aquest acte»
Sense crèdit i sense indicació d’ús, els periodistes professionals no poden publicar la foto legalment. Molts ho faran igualment, però t’arrisques a problemes de drets posteriors. I els més curosos buscaran una foto que sí tingui llicència clara.
Per entendre com gestionar les llicències de les teves imatges de premsa, llegeix Fotos de premsa per a artistes.
Plantilla
Copia, omple els [corxets] i adapta al teu cas:
[TITULAR EN UNA FRASE INFORMATIVA]
[Ciutat], [data] — [Primera frase: qui fa què, quan i on, i per qué és rellevant ara].
[Paràgraf 2: Context breu del projecte. Dos o tres frases. No la teva biografia completa.]
[Paràgraf 3: Cita de l'artista o del director/productor, entre cometes, seguida de nom i càrrec. «Volia explorar la tensió entre el silenci i el soroll urbà», explica Marta Solà, directora de la peça.]
[Paràgraf 4: Informació pràctica. Dates, horaris, lloc exacte, preu d'entrada, on es compren les entrades. Com sol·licitar acreditació de premsa si s'escau.]
Per a més informació i acreditació de premsa:
[Nom] · [email] · [telèfon]
— Fi de la nota de premsa —
Fotos en alta resolució disponibles a: [URL o indicació per sol·licitar-les]
Errors freqüents
Usar la nota per explicar el projecte sencer
La nota de premsa no és el lloc per explicar la teva trajectòria, la teva filosofia artística ni per a qui va destinat el teu treball. Té una notícia. Diu la notícia. S’acaba.
Escriure en primera persona
«Estic emocionat de presentar…», «El nostre projecte vol…». Una nota de premsa s’escriu en tercera persona, com si fos un periodista extern qui ho explica. La primera persona és per a la cita, i només per a la cita.
No tenir angle periodístic
«El grup X fa un concert» no és notícia. «El grup X actua per primera vegada fora de Catalunya, en el festival de jazz més gran del nord d’Europa» sí ho és. Si no pots formular per qué la teva notícia és rellevant en una frase, espera fins que ho sigui o reencadra l’angle.
Adjuntar arxius pesants al correu
Un PDF de 20 MB amb les fotos incrustades col·lapsa les bústies de correus de les redaccions. La nota ha d’anar en el cos del correu o com a PDF lleuger (sense fotos). Les fotos, en un enllaç extern de descàrrega directa.
A qui enviar-la i quan
Redaccions de cultura de diaris, ràdio i televisió: 15-20 dies abans de l’estrena per a premsa escrita i programes setmanals; 7-10 dies per a webs i publicacions digitals.
Blogs i mitjans especialitzats del teu àmbit (jazz, teatre, dansa, arts plàstiques): entre 10 i 15 dies.
Revistes de llarga tirada o suplements culturals: fins a 6-8 setmanes abans, si la cobertura implica una peça elaborada.
No enviïs la mateixa nota a tothom al mateix moment en un correu massiu. Personalitza el correu d’enviament —una frase és suficient— i envia’ls individualment o en grups petits. El contingut de la nota pot ser idèntic; el correu que l’acompanya, no.
La nota de premsa és un dels materials bàsics del teu press kit professional. Si encara no tens l’EPK muntat, llegeix Nota de premsa vs. EPK: quina diferència hi ha? per entendre com s’organitza l’estratègia de comunicació completa.
Ressona treballa amb artistes per preparar materials de comunicació professional: nota de premsa, EPK, fotos de premsa, bio i estratègia d’enviament. Si vols que t’acompanyem en aquest procés, explica’ns el teu projecte.