Les xarxes socials et donen visibilitat però no et donen la llista. Si Instagram demà decideix tancar-te el compte, o si l’algoritme deixa de mostrar el teu contingut, perds tot el contacte amb la teva audiència. Una newsletter és diferent: la llista de subscriptors és teva. Cap plataforma te la pot treure.

Arribes directament. Un email va a la safata d’entrada d’algú que ha triat activament rebre les teves novetats. No hi ha algoritme que decideixi si el mostrarà o no. Les taxes d’obertura d’una newsletter ben cuidada solen ser del 30-50%, enfront del 3-8% de reach orgànic d’Instagram.

La llista és teva. Si canvies de plataforma, emigres la llista. Si tanquen la plataforma, tens la llista. Si tens deu subscriptors o deu mil, cap empresa externa controla si t’arriba el missatge.

Funciona per a qualsevol disciplina. La newsletter no depèn de tenir obra fotogènica, de saber fer vídeo o de tenir temps per a publicar cada dia. Un cop al mes, ben escrita, és suficient.

Quina freqüència

Un cop al mes és la freqüència mínima per mantenir la connexió. Dos cops al mes és el màxim recomanable per a artistes que no fan contingut professional. La clau no és la freqüència sinó la consistència. Una newsletter que arriba el primer dimecres de cada mes s’anticipa. Una que arriba quan es recorda no genera hàbit.

Quina plataforma triar

Per a sobirania de dades: Listmonk (codi obert, auto-allotjat)

Listmonk és un servidor de newsletters de codi obert que t’instal·les al teu propi servidor. Les dades dels subscriptors son teves i no surten mai a cap empresa tercera. Ressona treballa amb LinuxBCN per a instal·lació i configuració de Listmonk per a artistes.

Per a qui: artistes que ja tenen hosting o que volen màxima sobirania de dades.

Per a facilitat europea: Brevo

Brevo (antic Sendinblue) és una plataforma europea (París), compliant amb RGPD, amb un pla gratuït generós (fins a 300 emails/dia). Molt més respectuosa amb la privacitat que les alternatives nord-americanes.

Per a qui: artistes que volen una solució fàcil d’usar sense configuració tècnica.

Per a contingut editorial: Substack

Substack permet newsletters de contingut llarg i subscripcions de pagament. Té xarxa de descobriment pròpia. Però és nord-americà.

Per a qui: artistes que volen newsletter editorial rica i potser monetitzar-la.

A evitar per privacitat: Mailchimp

Mailchimp és nord-americana, ha tingut incidents de seguretat i ha anat restringint el pla gratuït. Brevo és millor en tots els aspectes per a qui comença.

Un titular personal. No “Newsletter de X”, sinó “Avui he acabat el mural” o “Tres coses que han passat a l’estudi.”

Una cosa principal. Una obra, un concert, una reflexió. No una llista de coses. Una.

Un context o procés. “El que m’ha costat més d’aquesta peça” o “La decisió que canvia tot en el nou disc.”

Una crida a l’acció clara (CTA). Una sola: “Compra les entrades”, “Vine a la inauguració”, “Escolta el nou single.”

Una signatura humana. Tu parles, no “l’equip de X”.

Com aconseguir subscriptors

Ofereix alguna cosa a canvi. Una descàrrega exclusiva, accés anticipat a entrades, una imatge d’alta resolució.

Promou-la a les xarxes. Cada tres o quatre setmanes, un post a Instagram: “Si vols rebre les meves novetats directament al correu, el link és a la bio.”

Formulari al web. La gent que visita el teu web ha de poder subscriure’s en menys de dos clics.

Vegeu també:

Ressona treballa amb LinuxBCN per a la configuració de newsletters per a artistes amb sobirania de dades. Parla amb nosaltres.

Per què la newsletter és l’actiu digital més valuós