Un model de llenguatge pot escriure una bio d’artista en deu segons. El problema no és la velocitat: és que, sense direcció, produeix exactament el tipus de text que un programador de festival descarta a la primera frase — ple d’adjectius que no diuen res i estructurat com mil altres bios que ha llegit el mateix model.

Fet servir bé, un assistent d’IA (ChatGPT, Claude, Gemini) és una eina útil per accelerar el primer esborrany i generar variants. Fet servir malament, produeix un text genèric que cal reescriure sencer. La diferència està en com el fas servir, no en si el fas servir.

On la IA ajuda de veritat

Passar de llarga a curta (i a l'inrevés)

Si ja tens una bio de 250 paraules que t'agrada, demana-li que la condensi a 70 mantenint els fets, no les frases fetes. Funciona molt millor que demanar-li que escrigui des de zero.

Generar variants per a contextos diferents

Una versió per a la premsa, una per a xarxes, una per a una sol·licitud de subvenció. Dóna-li la bio base i demana adaptacions de to, no contingut nou.

Detectar frases febles

Enganxa la teva bio i pregunta explícitament: "quines frases d'aquest text no aporten informació concreta?". És millor detector d'adjectius buits que tu mateix, perquè no hi tens l'apego emocional.

Corregir consistència de tercera persona

Si has escrit un esborrany en primera persona i el vols passar a tercera (com toca en una bio professional), la IA ho fa amb precisió i en segons.

On falla, i per què és perillós

Inventa credencials. Si li dónes poca informació, un model de llenguatge tendeix a omplir els buits amb detalls plausibles però falsos: festivals on no has tocat, formacions que no has fet. Mai acceptis una frase amb un fet concret (data, lloc, nom d’institució) sense verificar-la tu mateix.

Adora l’adjectiu buit. “Un artista polifacètic amb una veu única que desafia els límits del gènere” és exactament el tipus de frase que un model genera per defecte quan no li dónes prou material concret. És el mateix llenguatge que qualsevol programador descarta en tres segons — i els models el produeixen perquè n’han après de milers de bios igual de genèriques.

No coneix el teu públic objectiu. Un model no sap si el programador que llegirà la teva bio busca “renovació del repertori tradicional” o “innovació electrònica”. Tu has de donar-li aquest context explícitament, o el resultat serà genèric per definició.

La regla pràctica

Fes servir la IA per a l'estructura i la velocitat, mai per als fets. Cada dada concreta —noms, dates, llocs, xifres— l'has d'aportar tu i verificar-la abans de publicar-la. Si el model l'ha proposat i no la reconeixes, elimina-la.

Un flux de treball que funciona

  1. Escriu tu primer els fets bàsics, sense preocupar-te per l’estil: nom, disciplina, dos o tres credencials reals, què et diferencia.
  2. Passa-ho a la IA amb una instrucció concreta: “estructura això com a bio professional en tercera persona, 70 paraules, sense adjectius genèrics”.
  3. Demana-li que qüestioni el resultat: “revisa aquest text i marca qualsevol frase que no aporti informació verificable”.
  4. Torna a llegir-ho tu, en veu alta si cal, i talla qualsevol frase que soni a qualsevol altre artista.

El resultat no és una bio escrita per IA. És una bio escrita per tu, més ràpida de produir i més neta d’adjectius buits gràcies a un procés d’edició assistida.

Per a la resta de criteris —què ha de portar la primera frase, diferència entre bio curta i llarga, què no ha de sortir mai al text— consulta la guia completa: La bio d’artista: com escriure-la perquè funcioni.

Si vols que revisem la teva bio i la resta dels teus materials de premsa, explica’ns el teu projecte.