Un periodista rep el teu comunicat de premsa. Vol publicar una peça sobre tu. Necessita una foto. Obre el teu Instagram i el que troba és una sèrie de stories verticals de baixa resolució, una foto de grup on no se sap qui ets tu, i una selfie amb un filtre. Tanca la pestanya i busca un artista que tingui materials de premsa.
Les fotos de premsa no són per al teu públic. Són per als professionals que necessiten material per parlar de tu.
Qui les demana i per quin motiu
Periodistes i mitjans
Necessiten fotos en alta resolució per publicar: mínim 300 dpi per a impressió, mínim 1500px per a digital. Una foto de mòbil comprimida per Instagram no serveix. I necessiten saber que poden publicar-la sense demanar permís cada cop.
Programadors de festivals i sales
Les usen per preparar el programa, la web de l’evento, el material de comunicació. Necessiten almenys una foto horitzontal i una vertical, i llicència per fer-les servir en material de difusió sense compensació addicional.
Directors de càsting i productores
Per als actors, el headshot és la primera impressió en qualsevol procés de selecció. Ha de ser recient, professional i representatiu de com ets ara. No de com eres fa cinc anys ni de com t’agradaria semblar.
Quines fotos necessites
No cal una sessió fotogràfica de revista. Cal tenir, com a mínim:
Retrat professional sobre fons neutre
Un fons llis o difuminat, roba que et representi, llum que et deixi veure bé. No té per que ser estudi: una paret blanca amb bona llum natural funciona. Ha d’identificar clarament qui ets tu i ha de ser horitzontal (o tenir versió horitzontal) per poder-se usar en cabeceres web.
Foto en acció o en context professional
Tu tocant, actuant, assajant. Ha d’evocar el que fas, no el que sembla. Una foto borrosa d’un concert a contrallum no serveix. Una foto ben il·luminada d’un assaig o un concert petit sí.
Versió descàrregable en alta resolució
No al Google Drive que caduca. No per Wetransfer que desapareix. Una secció del teu press kit o web on qui vulgui pugui descarregar les fotos directament, en format JPG, mínim 2000px en el costat llarg.
El requisit que tothom oblida: la llicència
Totes les fotos de premsa han d’anar acompanyades d’una indicació d’ús clara. Com a mínim: “Fotos d’ús lliure per a cobertura editorial. Crèdit: [nom del fotògraf].”
Sense aquesta indicació, un periodista no pot publicar legalment la teva foto. Molts ho faran igualment, però els més professionals ho comprovaran. I si la foto no té llicència clara, buscaran una altra que sí en tingui.
Negocia amb el fotògraf que fa la sessió que et cedeixin els drets d’ús editorial en el contracte. No és habitual demanar-ho, però és imprescindible per poder usar les fotos professionalment.
El que no és una foto de premsa
- Una captura de pantalla d’Instagram
- Una foto de grup sense identificar qui ets tu
- Una foto amb la marca d’aigua del fotògraf (no es pot publicar)
- Un selfie, per molt ben fet que estigui
- Una foto de fa més de tres anys si l’aparença física ha canviat
Les fotos de premsa formen part del press kit digital. Si encara no tens el teu, llegeix Que és un EPK i per a que el necessites. Per entendre com funcionen les llicències d’ús de les imatges que contractes, consulta Drets d’imatge i fotos promocionals.
Si necessites la sessió fotogràfica, Pocallum és l’estudi especialitzat en fotografia per a artistes amb qui treballa Ressona: retrats professionals, fotografies de directes, concerts, obres de teatre, dansa i circ. Totes les sessions es pacten amb cessió de drets editorial per a ús professional inclosa — sense haver-ho de negociar a part.
Si vols definir quins materials visuals necessites i integrar-los al teu press kit complet, explica’ns el teu projecte.