Un galerista que rep el teu material fa una sola pregunta en els primers trenta segons: té obra consistent i pot explicar de que va? Si la resposta no és immediata, passa al perfil següent.
El press kit per a arts plàstiques és diferent del d’un músic o una companyia de dansa. El sector de les arts visuals té els seus propis formats, les seves pròpies expectatives i els seus propis errors habituals.
En que és diferent el press kit d’un artista visual
Portfolio vs. EPK
El portfolio és el catàleg complet de la teva obra: totes les sèries, tots els treballs, la progressió en el temps. El press kit és una selecció que respon a un context concret: presentar-se a una galeria específica, optar a una residència, sol·licitar una subvenció.
Un portfolio de 200 pàgines enviat sense filtrar és una mala presentació. Un EPK de 15 imatges seleccionades per a aquell context concret és professional.
CV artístic vs. bio
Al món de les arts visuals s’usa el CV artístic (llista d’exposicions individuals, col·lectives, premis, col·leccions) amb més pes que la bio narrativa. Tots dos documenten la trajectòria, però el CV fa èmfasi en fets verificables i la bio en la contextualització del treball.
Per a galeristes i curadors: el CV primer, la bio per complementar. Per a premsa i públic general: la bio primer.
El que ha de tenir un EPK per a arts plàstiques
Artist statement (entre 100 i 300 paraules)
El text que explica per que fas el que fas: de quin problema, pregunta o obsessió neix el teu treball. No és una descripció de les obres (això ho fan les imatges), és el marc conceptual que permet entendre-les.
L’error més comú: l’artist statement massa abstracta que podria aplicar-se a qualsevol artista. Cal concreció: quin material uses, per que, quin diàleg estableix el teu treball amb el context social, cultural o físic en que treballes.
Imatges de l’obra en alta resolució
Mínim 10-15 imatges representatives de la sèrie o sèries que presentes. Cada imatge ha d’incloure: títol, any, tècnica, dimensions (en cm), i si és possible el context d’instal·lació (vista de sala).
Format tècnic: JPG, mínim 3000px en el costat llarg, 300 dpi. Amb llicència clara per a ús editorial (galeristes i premsa han de poder usar-les per a difusió de l’exposició).
La qualitat fotogràfica de les obres importa tant com les obres. Una bona pintura mal fotografiada comunica que l’artista no gestiona professionalment la seva obra.
CV artístic
Llista ordenada de més recent a més antic:
- Exposicions individuals: títol, galeria o espai, any, ciutat
- Exposicions col·lectives: títol, comissari si és rellevant, espai, any, ciutat
- Premis i beques: institució, any
- Residències artístiques: espai, país, any
- Col·leccions: si l’obra és en col·leccions públiques o institucionals
No cal afegir cada exposició de bar o mostrador de col·lectiu d’estudiants. Selecciona el que té pes per al context al que et presentes.
Textos crítics o premsa (si n’hi ha)
Si hi ha textos publicats sobre el teu treball (catàlegs, premsa especialitzada, crítiques en revistes d’art), inclou-los o en referencia. Un text d’un comissari reconegut o una crítica en un mitjà especialitzat valida el treball davant de nous interlocutors.
Si no en tens, no crees una secció buida. Arribarà.
Contacte i representació
Email directe o dades del representant o galeria si en tens. Per a artistes sense galeria: el teu email professional (idealment al teu domini), no un Gmail genèric. I les teves xarxes professionals si les uses (Instagram d’artista, web).
L’artist statement: l’element que més costa escriure
L’artist statement és el document que més temps porta i el que més artistes abandonen a mig escriure. Per que? Perquè obliga a articular verbalment el que sovint és intuïtiu, visual o corporal.
Algunes preguntes per construir-la:
- Quin problema o pregunta articula el teu treball? (No “exploro la llum i el cos” — concreta: quina llum, quin cos, per que)
- Quin material uses i per que precisament aquell? El material no és neutre.
- Amb quin context dialoga el teu treball? (tradició artística, situació social, territori)
- Que vols que el visitant o el col·leccionista se’n porti?
Escriu-la primer en primera persona per a tu. Després adapta-la a tercera persona per als contextos que ho requereixin.
Per a residències i beques: un EPK diferent
Les residències i les beques solen demanar, a més de l’EPK estàndard, un projecte específic: el que vols fer en aquella residència o el que financiaries amb aquella beca. En aquest cas, el press kit de base és el punt de partida, però cal afegir:
- Descripció del projecte proposat (objectius, metodologia, resultats esperats)
- Pressupost desglossat (si la convocatòria ho demana)
- Carta de motivació específica per a aquella residència o institució
L’error més comú aquí és enviar el press kit genèric sense adaptar-lo al context. Les residències busquen artistes per als quals aquell entorn específic té sentit, no els millors artistes en abstracte.
Per entendre les diferències entre l’EPK i el dossier artístic, llegeix Que és un EPK i per a que el necessites.
Si vols que t’ajudem a construir el teu press kit per a la propera convocatòria, explica’ns el teu projecte.