Un músic paga una sessió fotogràfica. Rep les fotos, les posa al web, les envia a festivals i mitjans. Anys més tard, el fotògraf reclama compensació econòmica per cada ús. El músic no tenia cap contracte signat.
Escena habitual. I completament evitable.
Entendre els drets d’autoria sobre el material promocional no és burocràcia: és la diferència entre tenir eines de treball que pots usar lliurement i tenir material que un dia et pot generar un conflicte legal.
El punt de partida: qui té el copyright?
El copyright de qualsevol fotografia pertany al fotògraf, sempre. No a qui ha pagat la sessió, no a qui surt a la foto, no a qui ha posat el local o el vestuari. Al fotògraf.
Això és dret internacional: el Conveni de Berna (1886, ratificat per 179 països) estableix que el dret d’autor neix automàticament en el moment de la creació de l’obra, sense necessitat de registre ni de cap símbol ©. A Espanya ho recull el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (TRLPI), a França la Loi sur la propriété intellectuelle, al Regne Unit el Copyright, Designs and Patents Act, als EUA el Copyright Act.
Pagar una sessió fotogràfica et dóna accés a les fotos, però no els drets per usar-les com vulguis. Aquests drets s’han de cedir explícitament, per escrit.
Quina cessió necessites i com acordar-la
Cessió d’ús editorial
Permet usar les fotos en premsa, programes de festival, webs de sales, materials de difusió cultural sense finalitat comercial directa. És el mínim que necessita qualsevol artista.
Cal acordar: àmbit geogràfic (mundial o territorial), durada (indefinida o per anys), suports (web, impressió, digital), i si inclou el dret de tercers a reutilitzar-les (que un festival pugui usar-les al seu programa).
Cessió d’ús comercial
Necessària si les fotos s’usen per vendre productes (marxandatge, portades d’àlbums, publicitat de concerts on es ven entrades). Té un cost habitualment superior a l’editorial i pot ser exclusiva (ningú més pot usar-les) o no exclusiva.
La línia entre editorial i comercial és subtil: un festival gratuït és editorial, però si el cartell del festival es ven com a impressió artística, és comercial.
El crèdit d’autoria: obligatori o opcional?
El crèdit al fotògraf ("© Nom del Fotògraf" o “Foto: Nom del Fotògraf”) no és opcional moralment, però el marc legal varia:
A la majoria de països europeus (Espanya inclosa), el TRLPI reconeix el dret moral d’autoria com a irrenunciable: el fotògraf té dret a que la seva obra s’atribueixi amb el seu nom, independentment del que digui el contracte. A la pràctica, molts fotògrafs renuncien a exigir-ho en contextos editorials informals, però continuen tenint el dret.
Als EUA el sistema és diferent: el moral right s’aplica molt més restrictivament (només a obres d’art visuals, no a fotografia comercial en general). Aquí, el que diu el contracte és el que regeix.
Regla pràctica: incloure sempre el crèdit del fotògraf al peu o als metadades de qualsevol imatge que distribueixes. És professional, és correcte, i evita problemes.
La compensació: pot ser zero?
Sí. Un fotògraf pot cedir tots els drets d’ús sense compensació econòmica addicional — si així ho acorda i ho signa. Molts fotògrafs emergents ho fan a canvi de visibilitat, de crèdit prominent o perquè els interessa el projecte artístic.
Però compte: si no pagues, difícilment pots ser exigent. Ni en qualitat, ni en entregues, ni en assolir uns mínims de professionalitat. El material gratuït arriba “tal qual”, de gent entusiasta i il·lusionada — però sovint sense l’experiència tècnica ni el criteri editorial que marca la diferència. Per experiència, comptar amb professionals per als grans concerts o les sessions importants de promoció no és una despesa: és una inversió. I a més, si ets autònom o empresari, és fiscalment deduïble.
Però cal que consti per escrit. Una conversa de WhatsApp dient “pots usar-les” no és suficient si hi ha un conflicte posterior.
El document no ha de ser complex: un email amb resposta confirmada ja té validesa legal en la majoria de jurisdiccions europees. Millor un contracte curt, però com a mínim un email explícit que especifiqui:
- Quines imatges
- Per a quins usos
- En quins territoris
- Per quant temps
- A quin preu (encara que sigui zero)
Diferències internacionals rellevants
Conveni de Berna (Europa i la majoria del món)
Protecció automàtica des de la creació. No cal registrar res. La protecció dura la vida de l’autor més 70 anys. S’aplica a 179 països signants. Si el fotògraf és europeu i tu uses les fotos a Europa, Berna s’aplica per defecte.
EUA: el sistema del work for hire
Als EUA existeix la doctrina del work for hire: si el fotògraf és empleat de l’empresa o ha signat un contracte que el defineix com a “obra per encàrrec”, el copyright pot pertànyer al qui contracta. Però cal que el contracte ho especifiqui explícitament. Sense contracte, el copyright és del fotògraf, igual que a Europa.
Quan distribuïts imatges internacionalment
Si envies fotos de premsa a festivals o mitjans de tot el món, la cessió ha d’incloure àmbit mundial. Si tens una cessió limitada a Espanya i un festival alemany usa les fotos, el fotògraf podria reclamar. En la pràctica, el material de premsa d’artistes acostuma a incloure cessió mundial per a ús editorial, però cal que estigui especificat.
Quines imatges necessita un artista i quines llicències ha de tenir clares
Fotos de premsa (retrat i acció)
Cessió mínima: ús editorial, àmbit mundial, durada indefinida, gratuïta per a cobertura informativa, amb crèdit al fotògraf. Aquesta és la cessió estàndard del sector per a material de premsa d’artistes. Qualsevol periodista o programador ha de poder descarregar-les i usar-les sense demanar permís cada cop.
Fotos per a portades d’àlbums i marxandatge
Cessió diferent: ús comercial, exclusiva si és possible (evita que el fotògraf vengui la mateixa imatge a un altre artista). El preu és habitualment superior. Cal especificar el suport (CD, vinil, streaming, samarretes) i el territori.
Vídeo promocional i making-of
El dret d’autor del vídeo és del realitzador (i de cada músic, tècnic, autor de la música si n’hi ha). Per distribuir un vídeo promocional cal que la cessió inclogui explícitament la difusió en xarxes, plataformes de streaming i webs de tercers (programadors que l’embeuen al seu web).
Fotos de concerts fetes per tercers
Les fotos que un fan o un fotògraf independent fa en un concert i publica a Instagram pertanyen al fotògraf, no a tu. Si les vols usar professionalment, necessites permís explícit. Molts fotògrafs ho cediran de bon grat si els dones crèdit; alguns exigiran compensació. Mai assumeixis que perquè surt la teva cara la foto és teva.
El cas dels textos: bio, nota de premsa i copywriting
El copyright s’aplica igual als textos. Si una agència o un professional redacta la teva bio o les teves notes de premsa, el copyright del text és de qui l’ha escrit, llevat que el contracte digui el contrari.
A la pràctica, quan es contracta un servei de copywriting per a material promocional, s’entén que hi ha una cessió implícita per a l’ús per al qual s’ha redactat. Però “implícita” no és el mateix que “clara”. Si la relació es complica, l’absència de cessió explícita pot generar conflictes.
El que cal tenir per escrit quan es contracta redacció de material promocional:
- La cessió dels drets patrimonials del text a l’artista
- Que l’artista pot modificar, adaptar i distribuir el text lliurement
- Si el redactor vol crèdit o no (per a bios i notes de premsa, habitualment no)
La fotografia professional no és una despesa: és una inversió en credibilitat
Tot el que hem explicat fins ara (cessions, llicències, crèdits) pressuposa que el material que distribueixes val la pena distribuir. I aquí hi ha un error freqüent que convé nomenar directament.
Una foto de mala qualitat —per barata, feta amb el mòbil en males condicions o cedida de franc sense intenció professional— no és neutral. Comunica exactament el mateix que comunicaria un músic que apareix a un càsting sense preparar: que el projecte no es pren seriosament.
Un programador de festival o un director de càsting fa una primera valoració del teu perfil en menys de trenta segons. En aquell moment, la qualitat visual del material és un indicador proxy de la qualitat professional del projecte. Una foto pèssima no et descarta per raons estètiques: et descarta perquè suggereix que no tens els recursos o la consciència professional per presentar-te bé.
El que es guanya amb fotografia professional:
- Una foto ben il·luminada, ben enquadrada i tècnicament correcta és reutilitzable durant anys en qualsevol suport
- El fotògraf professional inclou la cessió de drets en el pressupost — s’estalvien negociacions futures i conflictes legals
- El material visual de qualitat és el que els mitjans realment publiquen sense retocar ni demanar substituir
La sessió fotogràfica no s’ha de repetir cada any: amb una bona sessió i el contracte de cessió correcte, tens material per a tres o quatre anys. El cost es distribueix.
En resum: el que has de tenir clar abans de distribuir material
Abans de posar qualsevol foto o text promocional al teu EPK, al web o a qualsevol material de difusió, comprova que tens per escrit:
- Qui ha creat el material (fotògraf, realitzador, redactor)
- Quina cessió t’han fet (editorial, comercial, exclusiva)
- En quins territoris pots usar-lo
- Per quant temps
- Si cal crèdit i com s’ha de fer constar
- Si tercers (festivals, mitjans) el poden usar o has de gestionar cada sol·licitud tu
No cal un contracte de vint pàgines. Cal un acord clar, per escrit, abans de distribuir.
Si necessites fotografia professional per al teu material de premsa, Pocallum és l’estudi especialitzat en imatge per a artistes amb qui treballa Ressona: retrat professional, fotografies de directes, concerts, obres de teatre, espectacles de dansa i circ. Totes les sessions inclouen cessió de drets editorial per a ús professional.
Ressona també s’encarrega dels textos. Si necessites la bio, la nota de premsa o qualsevol text promocional redactat amb criteris professionals i amb la cessió de drets correctament acordada des del principi, és part del que fem.
I si has de tancar un contracte amb un fotògraf, un realitzador de vídeo o un copywriter i no saps com estructurar la cessió de drets, t’assessorem perquè l’acord protegeixi tant el teu projecte com el professional que contractes. Perquè si vols ser professional, actua com a tal: remunera i protegeix legalment les persones que fan possible els teus materials.