Gravar un vídeo i publicar-lo sense tenir en compte els drets d’imatge és un dels errors legals més freqüents entre artistes i creadors. No és un problema teòric: hi ha casos de reclamacions per vídeos d’actuació, documentals de procés creatiu i clips de xarxes que inclouen persones sense la seva autorització. Entendre les regles bàsiques evita problemes seriosos.
Qui té dret d’imatge?
Tota persona té dret a la seva pròpia imatge — és un dret fonamental recollit a la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge, i al Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu (RGPD), d’aplicació directa a tot l’Estat des del 25 de maig de 2018.
Això vol dir que, en principi, necessites autorització de qualsevol persona que aparegui identificable en un vídeo si vas a fer-ne un ús que vagi més enllà de l’ús estrictament privat.
Quan necessites autorització (i quan no)
Necessites autorització quan:
- La persona és identificable (es veu la cara clarament).
- L’ús és comercial (venda, publicitat, promoció d’un producte o servei).
- L’ús és professional (clip de xarxes de la teva companyia, vídeo promocional, documental).
- La persona apareix en un context privat o íntim.
- L’ús pot causar perjudici a la seva reputació o imatge pública.
No necessites autorització individual quan:
- La persona forma part de manera accessòria d’una escena pública (una multitud en un concert, una plaça animada): si ningú és el focus, el RGPD admet un cert ús. Però “accessori” significa literalment de fons, no en primer pla.
- Es tracta d’un personatge públic i el vídeo es refereix a la seva activitat pública (un polític en un acte públic, un músic a l’escenari d’un concert públic, etc.). Però fins i tot aquí hi ha límits: el personatge públic té dret a la seva intimitat fora de l’esfera pública.
- La gravació és informativa o periodística i es refereix a un fet d’interès públic.
L’autorització de dret d’imatge (model release)
Quan necessites gravar persones identificables per a ús professional, has de fer signar un model release — una autorització escrita que especifica:
- El projecte concret per al qual s’autoritza l’ús de la imatge.
- L’abast temporal (per a ús indefinit, o fins a una data).
- Els territoris d’ús (mundial, Espanya, etc.).
- El tipus d’ús (comercial, editorial, xarxes socials, streaming, etc.).
- Si hi ha contraprestació econòmica o si és a títol gratuït.
- La possibilitat de revocar el consentiment (important: el RGPD permet la revocació en qualsevol moment per a dades personals, cosa que crea tensions amb els contractes de llicència).
Recursos oficials:
- APDCAT (Autoritat Catalana de Protecció de Dades): models de formulari de consentiment disponibles.
- AEPD (Agència Espanyola de Protecció de Dades): guies i formularis model per a recollida de consentiment.
- Guia pràctica de l’AEPD sobre dret d’imatge i protecció de dades: document específic sobre la intersecció entre dret d’imatge i RGPD.
Per a projectes professionals, val la pena que un advocat especialitzat en dret audiovisual revisi el teu model release.
Espai públic vs privat
Una confusió freqüent: gravar en espai públic no significa que puguis usar les imatges lliurement.
En un espai públic pots gravar sense permís (no hi ha dret a impedir la captació en espai públic), però l’ús posterior d’aquelles imatges continua subjecte als drets d’imatge de les persones identificables que surtin.
En un espai privat (teatre, sala de concerts, galeria, estudi) normalment has de demanar autorització tant al titular de l’espai com a les persones que gravis.
Menors d’edat
Per a menors d’edat (menors de 18 anys), la norma és estricta: necessites l’autorització escrita del pare, mare o tutor legal, sempre que la imatge del menor sigui identificable. Així ho estableix la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor. No hi ha excepcions per a espai públic ni per a usos no comercials si la imatge és clarament identificable.
Drets d’imatge en vídeos de concerts i actuacions
Gravar el teu propi concert i publicar el vídeo presenta tres capes de drets:
- Drets teus com a artista: els tens, pots usar el vídeo.
- Drets dels músics que apareixen: si tens altres músics a l’escenari, necessites la seva autorització per a l’ús comercial del vídeo (el que publiques a xarxes per a promoure’t és “ús comercial” en sentit ampli).
- Drets del públic: si el vídeo capta clarament persones del públic, els mateixos criteris anteriors s’apliquen.
En la pràctica, molts concerts es graven amb un avís visible a l’entrada que informa que es pot gravar per a ús promocional. Aquell avís té valor legal limitat però estableix un context d’expectativa.
Casos pràctics freqüents en concerts i actuacions
Els concerts concentren tres drets que sovint es confonen: el dret d’imatge (LO 1/1982), el dret de l’artista intèrpret (dret connexe, LPI arts. 105–113) i el dret d’autor sobre la gravació (de qui aguanta la càmera). Entenent les diferències, els casos pràctics es resolen sols.
Cas A: el fotògraf o videomaker en un concert públic
Pregunta real: puc gravar i distribuir material d’un concert si tinc el permís de l’organització? N’hi ha prou?
La resposta curta: no, no n’hi ha prou. El permís de l’organitzador et dona accés a l’espai i, a tot estirar, autoritza la gravació des d’un punt de vista logístic. Però no pot cedir drets que no té.
Hi ha dues capes que l’organitzador no pot autoritzar per si sol:
1. Els drets de l’artista intèrpret (drets connexos). Els articles 106, 107 i 108 de la LPI atorguen als artistes intèrprets el dret exclusiu d’autoritzar, respectivament, la fixació (enregistrament, art. 106), la reproducció de les fixacions (art. 107) i la comunicació pública (art. 108) de les seves actuacions. És a dir: gravar un concert i publicar-lo requereix l’autorització del músic o de la companyia, no només de la sala o el festival. La única excepció és si l’artista ha cedit explícitament aquests drets a l’organitzador en el seu contracte — cosa que passa en molts contractes de festival de gran format, però no en tots.
2. El dret d’imatge personal. A banda dels drets connexos, qualsevol persona (inclosos els artistes a escenari) té dret d’imatge. Per a ús comercial del material gravat cal una autorització addicional.
Casos concrets:
Fotografia de premsa acreditada: el festival o sala et dona una acreditació de premsa. Aquella acreditació sol incloure condicions explícites: “les imatges son per a ús editorial (notícia, crítica, informació) i no per a ús comercial.” Publicar les fotos en un article de crònica del concert: ✅. Vendre les fotos a una marca o usar-les per a publicitat: ❌ sense autorització addicional de l’artista.
Videomaker contractat per l’organitzador: si el festival et contracta per a fer el vídeo oficial, el festival ha d’haver cobert els drets dels artistes en els contractes d’actuació. Demana-ho per escrit abans de gravar — si hi ha un problema de drets, el reclamarien contra tu.
Gravació per a xarxes pròpies sense acreditació: gravar i publicar un vídeo d’un concert sense autorització (ni de la sala ni de l’artista) és tècnicament una infracció dels drets connexos de l’intèrpret, encara que sigui en un espai públic. En la pràctica, la majoria d’artistes ho toleren o fins i tot ho agraeixen si el material és de qualitat. Però des del punt de vista legal, la tolerància no és autorització.
Videoclip o documental a partir de material de concert: aquí la situació és clara. Cal autorització escrita de l’artista. No és negociable.
Cas B: l’artista i els vídeos del seu propi concert
Pregunta real: els vídeos que s’han fet del meu concert els puc usar com si fossin meus?
Depèn absolutament de qui els ha fet i en quines condicions. Hi ha una confusió molt freqüent: com que ets tu qui hi surt i és el teu concert, creus que les imatges son teves. No ho son necessàriament.
El que SÍ tens com a artista: els drets d’intèrpret sobre la teva actuació (LPI art. 105 i ss.). Ningú no pot comercialitzar l’enregistrament de la teva actuació sense la teva autorització.
El que NO tens automàticament: el copyright sobre la gravació o les fotografies que ha fet algú altre. La persona que aguanta la càmera és l’autora de les imatges (LPI art. 5), independentment de qui hi surt o de qui ha pagat l’entrada.
Casos concrets:
Un fan grava el concert amb el mòbil i ho penja a YouTube: el fan té el copyright sobre el vídeo; tu tens els drets d’intèrpret sobre la teva actuació. Cap dels dos pot explotar comercialment el material sense l’altre. En la pràctica: pots demanar que ho retiri (tens drets d’intèrpret) o pots compartir-ho i agrair-ho (tolerància). Si el vols usar en el teu propi canal, demana permís al fan explícitament.
Un periodista o blogger publica vídeo del concert: el contingut li pertany al periodista per a ús editorial. Tu no pots agafar aquell vídeo i publicar-lo al teu Instagram sense el seu permís, malgrat que ets tu qui hi surt.
Has contractat un videomaker per a enregistrar el concert: si el contracte no especifica la cessió de drets, el videomaker retén el copyright sobre la gravació. Has pagat per al servei de gravació, no per als drets. La regla d’or: tot contracte amb fotògrafs o videomakers ha d’incloure una clàusula de cessió de drets explícita — quins usos, durant quant de temps, en quins territoris i si és exclusiva o no.
L’organitzador del festival ha gravat el concert: si no hi havia cap acord previ, l’organitzador pot tenir drets sobre aquella gravació com a “obra col·lectiva” si ha organitzat i dirigit la producció audiovisual. Si vols usar les imatges, parla amb ells i fes-ho per escrit.
La regla pràctica per a artistes: si vols que el material del teu concert sigui teu, contracta el videomaker o fotògraf tu mateix, abans del concert, amb un contracte que inclogui la cessió de drets. Tot el que no has encarregat i contractat és d’altri.
Quan s’utilitzen imatges de tercers
Si el teu vídeo inclou imatges de tercers (arxiu, stock, captures de vídeos d’altri), s’apliquen les regles de copyright d’imatge que tractem a l’article Copyright d’imatges: de qui és i quan la puc usar.
Vegeu també:
- Copyright d’imatges: de qui és i quan la puc usar
- Contractes bàsics que tot músic ha de conèixer
- Drets d’autor i propietat intel·lectual per a artistes
Ressona treballa amb LinuxBCN per a la creació de vídeos professionals per a artistes i amb Pocallum per a fotografia i identitat visual. Parla amb nosaltres.
