Usar una imatge que has trobat a internet sense permís és una de les infraccions de propietat intel·lectual més comunes — i una de les que més sorprenen als artistes quan reben una reclamació. La idea que “si és a internet és lliure d’usar” és incorrecta. Les imatges no perden el copyright per estar publicades en xarxa.

En el sistema d’autor europeu, el copyright d’una fotografia pertany a la persona que la fa — el fotògraf. Així ho estableix la Directiva 2001/29/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig de 2001, relativa a l’harmonització de determinats aspectes dels drets d’autor en la societat de la informació, incorporada a l’ordenament espanyol a través del Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI). No la persona que surt a la fotografia, no qui contracta el fotògraf, no qui publica la fotografia.

Hi ha excepcions importants:

  • Si el fotògraf la fa en el marc d’una relació laboral (com a treballador assalariat d’una empresa), normalment el copyright el té l’empresa.
  • Si hi ha un contracte que cedeix explícitament els drets a un client o empresa, els drets passen a qui s’han cedit.
  • Les fotografies fetes per intel·ligència artificial no estan protegides per copyright en la majoria de jurisdiccions europees (no hi ha autoria humana directa), però l’empresa propietària de l’eina pot al·legar drets connexos. Zona grisa en evolució.

Quan NO necessites permís

Tres situacions en les quals pots usar una imatge sense demanar autorització:

1. La imatge és de domini públic. Les fotografies de més de 70 anys post mortem de l’autor entren al domini públic. Pots usar-les lliurement. Recursos: Wikimedia Commons, Europeana, Library of Congress per a arxius digitals de domini públic.

2. La imatge té llicència Creative Commons que permet el teu ús. (Vegeu la secció de CC a continuació.)

3. El teu ús és cita o referència amb fins d’il·lustració o crítica. L’article 32 de la LPI admet la reproducció de fragments d’obres per a fins de cita, crítica, ressenya o anàlisi, sempre que s’identifiqui l’autor i la font i que no es substitueixi l’obra original. És un dret restringit — no val per a usos comercials generals ni per a reproduccions completes.

Llicències Creative Commons: mapa ràpid

Creative Commons és un sistema estandarditzat de llicències que permet als autors cedir alguns drets mantenint-ne d’altres. Les sis llicències principals, de menys a més restrictiva:

  • CC0 (Domini Públic): l’autor renuncia a tots els drets. Pots fer qualsevol cosa amb la imatge, fins i tot uso comercial sense atribució.
  • CC BY (Atribució): pots usar, modificar i fins i tot vendre, però has de citar l’autor.
  • CC BY-SA (Atribució + CompartirIgual): igual que BY, però les obres derivades han de tenir la mateixa llicència.
  • CC BY-ND (Atribució + SenseDerives): pots usar però no modificar.
  • CC BY-NC (Atribució + NoComercial): pots usar però no per a ús comercial.
  • CC BY-NC-SA: la més restrictiva — ús no comercial, atribució, i les derivades han de ser igual de lliures.

La clau per a artistes: si busques imatges per a un web o material de promoció (que és ús comercial), necessites CC0 o CC BY com a mínim. Les llicències NC (NoComercial) no serveixen per a usos promocionals o de venda.

On trobar imatges CC:

Stock photos: entén la llicència que compres

Les imatges de stock (Getty Images, Adobe Stock, Shutterstock, etc.) no les “compres” — compres una llicència d’ús amb condicions molt específiques:

  • Royalty Free (RF): pagues una vegada i pots usar la imatge en múltiples projectes. Però no és “lliure” — hi ha condicions sobre el número de còpies, l’ús editorial vs comercial, si pots posar-la en mercandatge, etc.
  • Rights Managed (RM): pagues per a un ús específic (format, territori, durada). Cada ús diferent requereix una nova llicència. Més car però amb drets més clars.

Error freqüent: comprar una llicència d’ús editorial per a un web comercial. “Editorial” significa informació, notícia, documental — no promoure la venda d’un servei o producte. Si el teu web ven alguna cosa i conté imatges de stock amb llicència editorial, estàs fora de la llicència.

Imatges generades per IA: zona grisa

Les imatges generades amb eines com Midjourney, DALL·E, Stable Diffusion o Firefly plantegen preguntes obertes:

  • La imatge no té copyright humà directe → en principi, no hi ha restricció per usar-la.
  • Però: alguns models han estat entrenats amb imatges protegides sense permís → hi ha litigis en curs a EUA i Europa.
  • Midjourney, per defecte, permet ús comercial als usuaris de pagament de les imatges generades.
  • Stable Diffusion és de codi obert, les imatges generades no estan restringides per defecte.

La recomanació prudent: per a usos professionals importants (portada d’un disc, identitat visual), usa imatges originals. Les imatges IA generen incertesa legal que pot complicar-se.

Com saber de qui és una imatge

Si trobes una imatge i no saps d’on és:

  1. Cerca inversa: Google Images (puja la imatge o fes-ne drag & drop) o TinEye. Et diu on ha aparegut abans.
  2. Revisa l’EXIF: les fotos digitals solen tenir metadades que inclouen el nom del fotògraf i la data.
  3. Busca el watermark o la firma: si l’original en tenia i l’han eliminat, aquell acte en si ja és una infracció.

Vegeu també:

Ressona treballa amb Pocallum per a la fotografia professional d’artistes. Quan tens les teves pròpies fotos professionals, el problema del copyright és teu — no de ningú altre. Parla amb nosaltres.