La por de posar preu és una de les més esteses entre els artistes. Por de semblar car. Por de perdre l’encàrrec. Por de no valer el que demanes. Però aquesta por té un cost real: cobrar menys del que necessites, treballar a pèrdues sense saber-ho, o acceptar condicions que no et convenen perquè no saps quina és la teva xifra mínima.

Posar preu no és una qüestió d’actitud ni d’autoestima. És una qüestió d’aritmètica. I la bona notícia és que els números no menteixen.

El preu de cost real

Quan calcules el que cobres per un projecte, és fàcil caure en l’error de comptar només el temps que passes fent la feina visible: l’actuació, el concert, la sessió de fotos, l’exposició. Però el cost real inclou molt més.

Tot el que forma part del cost d’un encàrrec:

  • Quota d’autònom: si ets autònom, la quota mensual és un cost fix que has de repartir entre tots els teus ingressos. No és opcional.
  • Hores de preparació: assaigs, coordinació, concepte, revisions, comunicació prèvia amb el client. Sovint dupliquen o tripliquen el temps de la feina visible.
  • Material i equip: fungibles, eines, instruments, vestuari professional, programari, equip tècnic.
  • Desplaçament: transport, aparcament, dietes si hi ha desplaçament llarg.
  • Temps de gestió: pressupostos, correus, facturació, comptabilitat. És temps real que no es paga sol.
  • Formació i actualització: cursos, workshops, classes. Si t’hi formes, és perquè la formació forma part del teu servei.

Si no comptabilites tot això, estàs subvencionant el client amb el teu temps i les teves despeses.

Els 3 models de preu

No totes les situacions demanen el mateix model de preu. Conèixer-los t’ajuda a triar el que millor protegeix el teu temps i el teu benefici en cada cas.

Tarifa per hora Útil quan la durada és incerta o el projecte és obert: consultories, classes, sessions de coaching artístic, col·laboracions puntuals. El risc: el client pot allargar, i tu has de tenir clar fins on arriba la tarifa.

Preu per projecte Adequat quan tens clar l’abast: un mural, una peça de teatre, un reportatge fotogràfic, un encàrrec de composició. El client sap el cost total i tu pots gestionar el temps amb més llibertat. El risc: subestimar les hores i acabar cobrant per sota de la teva tarifa real.

Cachet tancat El model estàndard per a actuacions en directe, residències, espectacles. Import fix per a un servei concret. La clau: el cachet ha d’incloure tots els costos associats a aquella actuació, no només el temps a l’escenari.

Com calcular el teu mínim viable

Aquest càlcul et dona la xifra per sota de la qual treballes a pèrdues. És el punt de partida, no el preu final.

01

Costos fixos mensuals. Suma la quota d’autònom, material recurrent, subscripcions d’eines, assegurances, formació mensualitzada, espai d’assaig o estudi si el llogues, i qualsevol cost que tinguis cada mes amb independència de si treballes o no. Aquesta xifra és el que necessites cobrir abans de guanyar res.

02

Hores reals disponibles per a l’activitat facturable. No totes les hores que treballes es poden facturar. Desconta les hores de gestió, prospecció, formació i administració. Si treballes 40 hores setmanals però 15 van a gestió, tens 25 hores facturables. Multiplica per les setmanes que treballes a l’any i divideix entre 12 per obtenir les hores facturables mensuals.

03

Preu/hora mínim = costos mensuals ÷ hores facturables mensuals. Aquesta és la teva tarifa de supervivència: la xifra per hora que necessites per cobrir costos. Si surten 20 €/h i estàs cobrant 15 €/h, estàs treballant a pèrdues.

04

Afegeix el marge de benefici. No treballes per sobreviure —treballes per guanyar. Afegeix un 20-40% sobre el teu mínim com a marge de benefici real. Sense marge, no pots estalviar, no pots invertir en el teu projecte i no tens coixí per als mesos baixos.

05

Comprova on estàs respecte al mercat. Ara que saps el teu preu mínim amb marge, comprova com es relaciona amb els preus del teu sector i nivell. Si estàs molt per sota del mercat, és una bona senyal: tens marge per pujar. Si estàs per sobre, revisa si el teu posicionament i la teva comunicació justifiquen aquell diferencial.

Errors freqüents

Fer descomptes per defecte

Si cada vegada que presentes un pressupost dius "però si vols et faig un preu", estàs comunicant que el teu preu original no era real. Els descomptes han de tenir una raó concreta: client recurrent, volum, pagament anticipat. No han de ser el reflex de la teva inseguretat.

No cobrar les hores de preparació

Si cobres per l'actuació però no per l'assaig, el desplaçament previ, la reunió de coordinació i els correus de seguiment, estàs regalant la meitat de la feina. La preparació és part del servei.

Comparar-se amb artistes d'un altre nivell o context

Els preus de mercat no son un valor únic. Depenen del sector, la ubicació geogràfica, l'experiència, el posicionament i el tipus de client. Comparar el teu cachet amb el d'un artista emergent sense trajectòria —o amb el d'una estrella consolidada— no t'aporta cap informació útil.

Acceptar pagament en espècie sense valorar-ho

"Et donem visibilitat", "et publiquem a les nostres xarxes", "és una oportunitat per al teu portafoli". Si acceptes aquest tipus de contraprestació, posa-li un valor en euros i comprova si tens sentit acceptar-lo al preu que implica. Sovint no el té.

El preu comunica valor

Un artista que cobra poc no sembla accessible: sembla que val poc. El preu és part de la teva comunicació professional, igual que el portafoli, la bio o el showreel.

Pujar preus és incòmode. Però la alternativa —continuar cobrant menys del que necessites— té un cost molt més alt: esgotament, ressentiment i la impossibilitat de sostenir la teva pràctica artística a llarg termini.

Si vols acompanyament per estructurar la teva proposta de valor i la teva comunicació professional com a artista, a Ressona t’ajudem a trobar el marc adequat. Escriu-nos.

Articles relacionats