El material imprès no ha mort. Ha canviat de funció. Un cartell en un espai físic arriba a un públic que les xarxes socials no toquen. Un programa de mà és una experiència física que una pantalla no pot replicar. Un díptic ben dissenyat sobre la taula d’una galeria o d’una sala de concerts fa una cosa que cap email pot fer: existeix físicament en l’espai de la persona. La pregunta no és si imprimir, sinó quan i com.
Quan té sentit el material imprès
Cinc contextos on el material imprès aporta valor real:
Concert o estrena. El cartell als espais del barri, la sala, els comerços propers. L’audiència local és la que veurà cartells físics. No substitueix les xarxes, però arriba a qui no et segueix a Instagram.
Galeria o exposició. El díptic o catàleg breu és gairebé obligatori en el context de galeries. Dóna context i és la peça que el visitant s’emporta. Un visitant que s’emporta un díptic ben dissenyat continua tenint el teu nom i el teu treball a casa seva.
Festival o fira. En un context de moltes companyies o artistes, el material imprès diferencia. Un programa de mà ben dissenyat es recorda; un arxiu PDF enviat per WeTransfer no.
Programadors i professionals del sector. En reunions presencials importants, el format físic comunica seriosament. No sempre: molts programadors prefereixen el digital. Però en alguns contextos (reunions de coproducció, presentacions en mercats), el dossier imprès pot inclinar la balança.
Marxandatge. Pòsters artístics, publicacions, impressos de col·lecció. Materials que fan de pont entre la identitat de l’artista i el seu públic, i que generen ingressos directes i lleialtat.
Quan NO val la pena
El material imprès que no s’usa és un cost pur. Situacions d’alt risc:
- Tirades molt grans sense distribució planificada: els cartells que acaben en una caixa i no arriben mai a cap espai.
- Material genèric no adaptat al context: díptics d’empresa que arriben a un públic de festival de carrer.
- Material d’un sol ús que podria ser digital: invitació a un event que es fa per email igual de bé.
- Material amb informació que canviarà aviat: dates de gira que s’actualitzen, preus que variem, adreça que pot canviar.
La regla pràctica: si no tens un pla de distribució clar, no imprimeixis. Un bon cartell en deu espais adequats val molt més que cinc-cents cartells a casa.
Formats i usos
Cartell A3 / A2. Per a concerts, estrenes, exposicions. La regla: menys informació, imatge més gran. El passant té dos segons. El titular i la data han de ser llegibles des de tres metres. Tot el que requereixi llegir de prop no pertany al cartell.
Díptic A5 (tancat). Per a programes de mà, presentació de companyia, catàleg breu. Format molt versàtil: és agafable, guardable, pot tenir text llarg al costat de dins mentre l’exterior fa de cartell.
Flyer A5 / A6. Per a distribució massiva en espais de concentració (bars, espais culturals, punts de trobada). Barat d’imprimir, fàcil de deixar. Disseny molt simplificat: una sola missió.
Programa de mà. Per a concerts clàssics, espectacles amb context narratiu complex, exposicions. Pot ser des d’un senzill full fins a un fascicle de vuit pàgines. Dona context, cita els col·laboradors, és un document de referència que perdura.
Catàleg. Per a exposicions importants, antologies, gires de llarg recorregut. Inversió significativa, vida útil llarga. Ha de ser prou bo per ser guardat.
Com preparar els arxius per a impressió
Errors evitables que apareixen just quan el material ja és imprès:
Resolució. Les imatges per a pantalla son a 72-96 dpi. Per a impressió cal un mínim de 300 dpi al 100% de la mida final. Un element dissenyat per a pantalla que es porta a la impremta quedarà pixelat. No hi ha manera de recuperar una imatge de baixa resolució.
Mode de color. Pantalla treballa en RGB; impressió en CMYK. El dissenyador ha de lliurar el fitxer en CMYK o la impremta farà la conversió automàtica — i els colors canvien, especialment els vermells vius i els verds saturats. Si el color és crític per a la teva identitat, demana una prova d’impressió abans de la tirada completa.
Sagnat. Cal deixar 3-5mm de sagnat (elements de disseny que sobrepassin el tall) per evitar marges blancs no desitjats quan la guillotina talla. Si el fons arriba just a la vora del disseny, el tall imprecís ho revelarà.
Textos en corbes o embeguts. Si el disseny usa tipografies especials, cal “crear contorns” als textos o embeure les fonts al PDF. Si no, la impremta pot substituir-les per la seva tipografia per defecte.
Format de lliurament. PDF/X-1a o PDF/X-4 son els formats estàndard per a impressió professional. La majoria de programes de disseny (Illustrator, InDesign, Affinity) permeten exportar-los directament.
Ressona treballa amb Pocallum per a la creació del disseny gràfic d’artistes i amb 112Books per a la impressió professional de catàlegs, programes de mà, cartells i materials editorials.
On imprimir
Existeixen impremtes online amb preus molt baixos (Pixartprinting, Flyeralarm, Canva Print). Però hi ha despeses d’enviament i temps d’espera que pugen el preu real, i cal pagar un extra important si es vol urgència. Per a tirades grans de material estàndard, pot tenir sentit. Per a tot allò que impliqui qualitat, criteri o urgència, hi ha una opció molt millor.
Treballa amb la impremta del teu barri.
Cal animar el comerç de proximitat, i en el cas de la impressió hi ha raons molt pràctiques per fer-ho: pots controlar el resultat final en persona i fer ajustos sobre la marxa, tens accés a moltes més varietats de papers i acabats que les que mostren els catàlegs online, i — el més valuós — el tracte humà de qui ha vist milers de projectes i sap transmetre l’experiència i recomanar el que convé en cada cas i ús. Una impremta local coneix les particularitats dels seus equips, et mostra mostres físiques i t’avisa quan un arxiu té problemes abans d’imprimir. Cap formulari web pot fer això.
Impremta especialitzada per a projectes editorials: per a catàlegs, programes de mà de qualitat, edicions limitades amb acabats especials (vernís selectiu, relleu, paper especial, enquadernació). El resultat és diferent, i el preu també. Ressona treballa amb 112Books per a projectes editorials d’artistes que requereixen criteri sobre paper, acabats i enquadernació.
El material imprès com a extensió de la identitat digital
El material físic ha de ser coherent amb el material digital. Si el web té una estètica definida i les xarxes segueixen un fil visual, el cartell i el díptic han de continuar-lo — la mateixa paleta, la mateixa tipografia, el mateix to. La coherència és el que converteix un material imprès aïllat en part d’una identitat reconeixible. Quan un programador veu el teu cartell i després busca el teu nom al web, el reconeixement és immediat.
Ressona treballa amb Pocallum i 112Books per a la creació i impressió del material professional d’artistes. Parla amb nosaltres.