Un programador de festival llegeix la primera frase de la teva bio. Si no entén immediatament qui ets i per a quin públic ets rellevant, passa al següent artista. No per falta de temps: per sobreabundància d’opcions.
La bio no és un resum del teu currículum. És un text de venda que ha de respondre tres preguntes en menys de trenta segons: qui ets, per a qui ets rellevant i per que hauria d’importar-me.
Dues versions, dues funcions
Bio curta (50–80 paraules)
Per a programes de mà, fitxes de festival, webs de sales, premsa breu. Ha d’identificar el teu gènere o disciplina, dos o tres referents o credencials, i un element de diferenciació.
No pot ser vaga. “Una artista en contínua evolució que explora els límits” no diu res. “Quartet de corda format a l’ESMUC, amb tres temporades al Palau de la Música i repertori que combina baroque i improvisació contemporània” sí.
Bio llarga (200–300 paraules)
Per a dossiers de premsa, sol·licituds de subvencions, presentacions extenses. Pot ser més narrativa: contextualitzar el teu trajecte, explicar l’origen del projecte, mencionar col·laboracions rellevants.
Però fins i tot aquí: el primer paràgraf ha de ser la bio curta. Qui la llegeix de pressa ha de poder aturar-se al final del primer paràgraf i tenir prou informació.
La regla de la tercera persona
La bio s’escriu sempre en tercera persona. “Joan és un actor format a l’Institut del Teatre”, no “Soc un actor”.
Per que? Perquè qui la reutilitza —el programador que escriu les notes al programa, el periodista que redacta la fitxa, l’organitzador que prepara la presentació— necessita poder copiar-la directament sense reescriure-la. Si està en primera persona, ha de reescriure-la. I si ha de reescriure-la, probablement no ho farà bé, o no ho farà.
Els cinc elements que ha de tenir la primera frase
Nom o nom del projecte
Obvi, però sovint es posa al mig o al final. El nom va al principi, sense article si és possible: “Marta Serra és violinista” funciona millor que “La violinista Marta Serra”.
Disciplina o gènere
Tan concret com sigui possible. “Música” no diu res. “Jazz contemporani amb elements electrònics” sí. “Companyia de circ contemporani” sí. “Actor de teatre físic i dansa” sí.
Ubicació (si és rellevant)
“Basada a Barcelona” o “amb base a Girona” ajuda als programadors locals a contextualitzar-te. No és imprescindible per a tots els perfils, però és útil en arts escèniques i música en directe.
Un credencial validador
Una escola de renom, un festival reconegut, una publicació notable, una col·laboració amb algú conegut. No cal que sigui impressionant en termes absoluts: ha de ser reconegut pel teu públic objectiu.
Allò que et diferencia
Per que tu i no el projecte adjacent? Pot ser el format (l’únic quartet de corda que fa música de joc en directe), el repertori (especialitzat en cançó de tradició oral del Mediterrani), el públic (espectacles per a la primera infància) o el mètode.
El que no ha de sortir mai a la bio
Adjectius buits: “apassionat”, “versàtil”, “creatiu”, “compromès”. Tots els artistes diuen ser-ho. No aporten informació.
Llenguatge de subvenció: “proposa un diàleg entre el cos i l’espai que desafia la mirada hegemònica”. Si l’has escrit per a una convocatòria del Ministeri, no la copieu al press kit. Els programadors no la llegiran.
El currículum en prosa: llistar cada curs, taller i col·laboració des de 2008 en text corrent és il·legible. El currículum detallat va a part; la bio selecciona els tres o quatre punts que importen.
Per saber quin format necessites i com integrar la bio al teu press kit, llegeix Que és un EPK i per a que el necessites.
Si vols que t’ajudem a escriure la teva bio i construir el press kit complet, explica’ns el teu projecte.